CNT-AIT Guaites

Descarregueu tot el comunicat imprimible 

Els i les Guaites Forestals, col·lectiu estratègic per a la detecció dels focs forestals a tot Catalunya, van tenir serioses dificultats per a poder-se reunir el divendres 19 d'octubre a les 18.30h, hora aparentment autoritzada, a causa de les instruccions donades el mateix dia als comandaments de bombers des de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, òrgan de la Generalitat de Catalunya dirigit per Olga Lanau i Ramí.

Al mes de juny del any 1986 es va declarar un incendi forestal a la banda francesa de Catalunya, concretament al Perthús. Durant tres dies i tres nits varen cremar, només al Alt Empordà, més de 30.000 has.!!!!!. Aleshores els bombers de la Generalitat de Catalunya tenien un parc movil molt precari i antic i no tenien helicópteres, ni AVA,s i poc personal. Els hidros varen arrivar des de Zaragoza, Madrid i Montpelier (un hidro francès es va estavellar i els ocupants varen morir; encara es troben les restes a prop de Recasens al municipi de Cantallops).

Vint-i-dos anys després hom diu que en el capítol d'extinció s'han invertit molt recursos, tant econòmics com humans. Després de molta insistència, denúncies, lluita i algunes morts de bombers en accidents de trànsit es va aconseguir portar als desguasos  "les tumbes sobre quatre rodes" que eran els camions anomenats EGIPCIS. S'ha renovat i aumentat el parc movil, hi han helicòpters, AVA,s i FOCA,s. El personal funcionari ha aumentat, i al estiu hi han bombers d'estiu. Tot això en el que és l'extinció.

De la prevenció res de res, en vin-i-dos anys.

El servei de guaites va comensar l'any 1987 i específicament era i és un servei de prevenció. Fins l'any 2000 va estar adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca com recolçament als Agents Rurals. A finals d'aquest any els Agents Rurals varen passar al Departament d'Interior i els guaites amb ells. L'any següent els Agents Rurals varen passar al Departament de Medi Ambient i els guaites ens varen quedar a Interior com recolçament als bombers.

El gran problema de la gestió forestal de Catalunya és que no hi ha recursos ni econòmics ni humans en la prevenció d'incendis forestals, en un territori a on el 64% és forestal i més concretament el 34% és masa forestal (la mitjana europea és del 26%).

La propietat privada de la terra és més o menys idéntica en tots els estats europeos, però la gestió no. En la majoria d'estats europeos la gestió és pública, o sigui amb diners de tothom. Aquí no, aquí és que no ni ha gestió.

Per anar acabant, i per si no s'ha entés aquesta disertació: a la Comunitat de Castilla-La Mancha, els guaites són contractats 6 mesos, dels quals 4  fan el treball propi de prevenció del guaita i els altres 2 mesos fan neteja de boscos com treball  de prevenció d'incendis forestals. Com deia ara no m'en recordo qui: els focs es comencen apagar a l'hivern.

Au salut.

En aquest article traduim, agafant el treball de l'enciclopèdia, el què considerem que forma una estratègia de desinformació per part de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments per a exercir un control sobre els i les treballadores.

• Apelació a la por: quan s'intenta convèncer de què la situació precària és el millor possible, i qualsevol canvi posa en risc el poc que tens. També quan es parla de sancions o expedients inexistents.
• Apelació a l'autoritat: quan se citen càrrecs de la corporació per a sostenir una veritat per sobre de qualsevol altra.
• Testimoni: (no hem sentit exemples trets de context)
• Efecte acumulatiu: Quan s'intenta convèncer de què la majoria de treballadors prefereixen sostenir la precarietat actual, per tal de persuadir l'adhesió a un "bàndol dels vencedors".
• Redefinició i revisionisme: Quan es falsifica la història dels treballadors i es redefineixen termes com "llibertat d'escollir", "pacte", "obligació", o "anar per lliure".
• Posar paraules en boca d'algú: (no tenim casos comprovats)
• Ús de generalitats i paraules virtuoses: N'hi ha que apelen a la pau per a no canviar les coses, o a la llibertat d'oposar-se a la lluita dels treballadors.
• Imprecisió intencional: Quan per exemple es parla de les condicions del contracte o alguna norma deformant la seva aplicació i fent veure que prohibeix la conducta rebel en debat.
• Transferència: (no és el cas, doncs se'ns sol excloure del cos de bombers)
• Simplificació exagerada: Quan només s'enfoca la òptica del servei, i poca cosa existeix més enllà del "deure a la corporació" (ni vida pròpia, ni natura, ni realitat social)
• Quidam: Quan un càrrec s'adreça a cada guaita adaptant el seu llenguatge o missatge a la persona en concret, per a què cadascú accepti millor el discurs.
• Estereotipar o etiquetar: Vendre una imatge general de tots els guaites, o de vegades amb la intenció de rebutjar una persona que protesta.
• Boc expiatori: Per a evitar parlar dels verdaders problemes i responsables, quan es demonitza un treballador o una annècdota com a causa del conflicte general.
• Eslògans: (potser no s'ha arribat a aquest nivell)
• Eufemisme: Substitució de paraules per a què tot sembli millor (pacte, caseta de guaita, estudi tècnic, "qualsevol cosa que necessitis", equipament de treball, etc.)
• Adulació: (no és el cas, el més corrent és el contrari)