La CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, estenent la convocatòria ja realitzada a Galícia i Euskadi, convocatòria que es formalitzarà en els propers dies.

CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets conquerits per la classe treballadora en anys de lluites, per això convoca aquesta vaga amb l'objectiu prioritari que es derogui immediatament la reforma laboral aprovada ahir pel Parlament, a la qual considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant de les mesures preses per l'anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris en l'administració pública o la retallada en les pensions i en els serveis públics, que l'actual govern està aprofundint.

CNT exigeix que es posi fi a una política econòmica dissenyada perquè els treballadors i treballadores paguin la crisi de la banca i de la patronal, que ha conduït a una xifra intolerable d'aturats i parades que no deixa de créixer i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora.

CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, en la jornada prèvia a uns Pressupostos Generals de l'Estat en què es concretarà un brutal atac contra els serveis públics i els drets socials.

CNT rebutja l'Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva aconseguit per CCOO i UGT i la CEOE el passat mes de febrer, a més de les esmenes presentades per aquests sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant-los com a alternativa vàlida, ja que comparteix l'esperit de la reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida de la seva crisi ha de realitzar-se mitjançant cessions en els drets dels treballadors, col·locant de partida a la classe treballadora en una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar a aquests sindicats a acceptar el retard de l'edat de jubilació als 67 anys, després de la vaga general del 29S del 2010.

Per a CNT la vaga del 29 de març ha de ser solament l'inici d'un procés de mobilització creixent i sostingut, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fre a la dinàmica d'agressió constant als nostres drets, posant les bases per a la recuperació i conquesta de nous drets socials en el marc d'una profunda transformació social.

Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia pel 29 de març. Amb aquesta convocatòria CNT vol donar cobertura a tots els que aposten per una confrontació real i continuada, que retorni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb el qual les estem rebent, al costat de totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i rebutgin la política de pacte i pau social.

Per a CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors de treballadors no han de convertir-se en excuses contra la mobilització i la lluita sinó en esperons per reforçar-la des d'una altra forma de fer sindicalisme des de l'acció directa, l'autonomia i el suport mutu. Davant agressions de la magnitud de les quals estem sofrint, la unitat dels treballadors és fonamental, unitat que s'ha de manifestar des de la base, des de les assemblees en els centres de treball i als barris, en les mobilitzacions i en els piquets fins a fer de la mobilització contra els responsables i beneficiaris d'aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les temptacions de convertir els drets de tots en moneda de canvi de ningú.

És hora que tots, treballadors i treballadores, en atur o en actiu, jubilats, submergits, estudiants o precaris diguem prou, prenguem el carrer per no abandonar-lo, fins a fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions.

El 29 Març tots al carrer, totes a la vaga!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Les mesures del govern i la patronal han continuat aplicant la seva política neoliberal i capitalista que pretén fer-nos pagar la crisi a la classe treballadora amb més atur i precarietat, com així han estat la reforma de les Pensions, allargant dos anys l'edat laboral, les congelacions salarials, que ha estat recolzat pel sindicalisme corporatiu, traint una vegada més el missatge de la convocatòria de vaga de l'any passat.

Els signataris d'aquest manifest, fa un any vam cridar a la vaga general i ens vam comprometre a que la nostra lluita no seria una lluita d'aparador. Amb totes les nostres forces ens hem seguit mobilitzant, denunciant als centres de treball pactes que suposen pèrdues als drets laborals, oposant-nos el 27-G a la vergonyosa reforma de les pensions pactada per CCOO i UGT, rebutjant de pla les retallades en Sanitat, Educació, la precarització laboral, els abusos i privilegis dels banquers, polítics institucionals, diluint-nos amb aquells que des de les places i les assemblees reclamen una democràcia verdadera, etc. En aquest camí moltes vegades el verticalisme sindical ha optat per donar l'esquena als interessos de la classe treballadora, i ha actuat com una simple corretja de transmissió de la nostra pèrdua de drets venent-ho com a inevitables rebaixes i pactes socials.

Per tot això, les organitzacions sindicals signants d'aquest manifest, analitzem que per canviar l'actual situació i el sistema, és imprescindible la unitat i la lluita sostinguda de tots els treballadors i treballadores amb tots els moviments socials. Valorem positivament la gran resposta social que s'ha produït el 15 de maig, el 15 de juny o el 19 de juny i que ara continua amb les mobilitzacions d'Educació o Sanitat, a les quals donem tot el nostre recolzament.

Considerem molt necessari que la mobilització sigui continuada i sostinguda en el temps per exigir junts i el més unitàriament el següent:

1. Defensa dels serveis públics (ensenyament, salut, transports,...) i la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.

2. No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin un sector públic.

3. Derogació de les reformes laborals i de les pensions que han retallat drets.

4. Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per a crear feina digna per tots i mentrestant garantir un ingrés adequat a tots els aturats.

5. Paralitzar els desnonaments i garantir l'habitatge de lloguer a preus assequibles.

Per aconseguir aquests objectius convoquem a mobilitzar-nos unitàriament el 29 de setembre a les localitats de Catalunya, per tal de què siguin accions on es recordi la nostra oposició al Pacte Social, així com preparar jornades de lluita. A més a més, recolzem altres mobilitzacions com la jornada del 15 d'octubre, així com les mobilitzacions en defensa de l'Educació, la Sanitat i d'altres serveis públics que s'estan convocant a tota Catalunya.

Totes aquestes mobilitzacions i d'altres que convocarem en el futur van encaminades a crear les condicions necessàries per a què en un futur podem convocar una Vaga General que permeti aturar els atacs als drets socials i laborals.

LA LLUITA ESTÀ AL CARRER I AL LLOC DE TREBALL,
EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS CAP A LA VAGA GENERAL

Sindicalisme combatiu i no pactista, Setembre de 2011.

 

• Fotografia des de Puig Esquers (on també faltava personal) el dia següent al foc.
• Fotografia des del punt d'inici del foc amb vista directa a Puig Esquers
• Mapa de tots els punts de guaita implicats: Foc (F), Puig Esquers sense personal (1), L'Altrera sense personal (2), Sant Salvador tancat (3), Santa Magdalena tancat (4), El Moixer tancat (5), El Mont que va fer la detecció a través de la calitja (6).

 

Comunicat de premsa des de Girona, a 5 de setembre del 2011

Els i les guaites forestals són professionals situades en punts estratègics del territori, preparades per a detectar des del primer instant qualsevol columna de fum, i localitzar-la amb precisió per tal de què puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d'emergència. Aquesta és la manera com es prevé el creixement de qualsevol foc forestal.

La feina ben feta de guaita és molt discreta i silenciosa, doncs se sol concloure un «bon estiu» quan els centenars de columnes de fum que hi ha tots els estius es detecten a temps, per no esdevenir un incendi i per requerir les mínimes dotacions de bombers.

Cada vegada que hi ha protestes sindicals per les retallades en els recursos de la DGPEIS (Bombers de la Generalitat), la patronal de la corporació emet comunicats i informacions defensant la retallada de recursos (incloent la reducció de guaites forestals) amb arguments d'economia i eficàcia, topant frontalment amb la realitat.

CNT-AIT adverteix que l'opinió patronal del Departament d'Interior no representa l'opinió del cos de bombers i la gent que hi treballa, sinó que en realitat és una opinió oposada.

Els últims temps CNT-AIT ha fet especial èmfasi en els focs de Vilopriu (Baix Empordà 2010), La Riba (Alt Camp 2011) i Rabós (Alt Empordà 2011), com a exemples inequívocs de les conseqüències de no tenir personal als punts de guaita, i amb mitjans normals de treball: quantitat d'hectàrees de bosc impossibles de valorar econòmicament, i una enorme despesa mobilitzant gran quantitat d'helicòpters, hidroavions i camions, també afectats per les retencions de l'autopista. Tot això sense aprofundir en el risc per les persones residents, i bombers i auxiliars que exposen la seva vida en la feina.

Es parla d'exemples inequívocs per una constant: que la detecció un quart d'hora abans permet extingir un foc habitualment amb un sol camió del parc de bombers més proper, i això no ho fan possible càmeres de videovigilància, ni esperar que algun vianant truqui amb informació aproximada.

Així mateix, també és inequívoca la política patronal que realment intenten aplicar els comandaments a Bombers: atemorir la plantilla i castigar el treball sindical.

Comunicat de premsa des de La Bisbal d'Empordà, a 23 d'agost del 2011

El foc va començar en un marge de la carretera de Delfià i va avançar empès pel vent cap al Nord acostant-se perillosament al nucli de Rabós. Tota la zona de Delfià és albirada a la perfecció en primer lloc des del punt de guaita de Puig Esquers a Colera (a 6 Km), també des del punt de guaita de l'Altrera a Masarac (a 6 Km), després el punt de guaita de Sant Salvador a El Port de la Selva (a 12 Km), el punt de guaita de Santa Magdalena a Terrades (a 17 Km), i en últim extrem el punt de guaita del Moixer a Maçanet de Cabrenys (a 26 Km). El problema és que la Direcció de Bombers no ha posat el personal necessari per cap ni un d'aquests punts de guaita, i en el cas de Sant Salvador, Santa Magdalena i el Moixer (Les Salines) també foren seleccionats per la regió d'Emergències de Girona el 2009 a deixar de tenir servei.

Sobre tres quarts de dotze del migdia es va reaccionar amb unes poques dotacions per treballar en allò què normalment s'extingeix amb un sol camió apagant un marge de carretera (amb una detecció precoç). El guaita de El Mont, a 29 Km del focus, ja només va poder advertir que a aquelles hores ja hi havia una gran columna de fum visible des de la comarca veïna i amb una mica de vent.

A causa de la comentada política d'opressió a les protestes de treballadors i treballadores, amb especial èmfasi a la Regió de Girona sobre els guaites forestals, es van haver de mobilitzar 52 dotacions terrestres i 19 mitjans aeris, evacuar diversos habitatges, donar atenció mèdica pel fum i perdre vida als nostres boscos. Una fortuna.

Aquest és un exemple més de què, a la societat tecnològica que vivim, no es pot delegar la detecció de focs forestals ni a les càmeres de videovigilància ni a les trucades de mòbil de la gent que pretén fer la seva vida normalment.

Comunicat de premsa des de Girona, a 15 d'agost del 2011

 

www.cnt.es/guaites/fotos